diumenge, 9 de novembre de 2014

Cristóbal Colón ( Vida i primer viatge)

CRISTÓBAL COLÓN: Vida i primer viatge

Abans de que Colón neixés, l'oceà Atlàntic es considerava que era una regió plagada de terribles monstres. Era anomenat el " Mar Tenebrós". Quan va nèixer, s'havien començat a explorar les Canaries i les Azores.
Antigament, en comptes de dir Àsia, l'anomenaven Les Índies. I amb això s'entenia la regió que comprenia Catay (Xina), Ceilan (Sri Lanja) i Cipango (Japó).

Va néixer al 1451, possiblement a Gènova. Desde molt jove, ja navegava, i no hi havia escola. Però ell aprenia dels relats dels mariners sobre altres terres, mars, oceans.

Al 1476, quan tenia 25 anys, va anar a Portugal , d'entre d'altres coses perquè allà hi era el seu germà Bartolomé i perquè era la nació més adelantada en exploració marina, i va estar allà fins al 1485.

Quan ja hi era, va treballar com a cartògraf amb el seu germà Bartolomé. Es va casar amb Filipa Moniz de Perestrello, filla del governador de Porto Santo, la illa més petita de les Madeira. Però va morir poc després de donar a llum al seu primer fill, Diego. Més tard va morir el seu sogre, que era col·laborador del rei portugués Enrique el Navegant. D'aquest va heretar diversos mapes, textos i instruments de navegació.

Mentre Colom estudiava com arribar a les Índies amb una ruta més ràpida, se li va acudir anar des de Europa cap a les Índies passant per l'Atlàntic. Cal dir, que a l'Antiguitat, Ptolomeu va intuir que la Terra era esfèrica i fins i tot, Sèneca va predeir que algun dia algú descobriria un continent emmig de l'oceà Atlàntic.

Colom estava molt interessat en arribar a les Índies, d'ençà havia llegit El Llibre de Les Meravelles, de Marco Polo. Ell, en el seu interior tenia la creença de que era l'Elegit per trobar el camí més ràpid cap a les Índies. L'illa més llunyana en aquells moments era Japó, Cipango. Segons el llibre era una illa molt gran amb una inesgotable abundancia d'or, amb parets, sostres, finestres, portes d'or. Però el que més l'impressionava era la cort del gran Khan, de Gengis Khan i els seus descendents. El gran conquistador mongol, va fundar el seu imperi a Cambaluc, (Pequín).

Primer, al estar residint a Portugal, va proposar a aquesta, fer el viatge a les Índies i aquests, van dir que no. Més tard, al 1984, va anar a Espanya, per a intentar que els Reis Catòlics. Aquests, per anar a la contraria que Portugal, li van concedir una entrevista. Però, els Reis Catòlics, volcats totalment en la Guerra de Granada, l'últim reducte musulmà a la Península Ibèrica, llavors van pasar anys...

Cada vegada més pobre i impacient, Colón va decidir negociar amb Anglaterra i França, llavors, Fray Juan Pérez, el confessor de la reina I sabel, la va convèncer per a que el rebrés una altra vegada.

El van rebre al campament reial Santa Fe, als peus de Granada, recent conquistada al 1492. Colón, a canvi del seu servei, va demanar la décima part de les riqueses que s'obtinguessin de les Índies, el títol de Don i les dignitats d' Almirant de la Mar Oceana i Virrei i Gobernador de les Índies, però , decepcionat, va abandonar Granada. No era molt lluny de la ciutat, un correu de la reina li ordenava tornar. Luis de Santángel , el tesorer oficial, havia convençut a Ses Majestats dels beneficis. Van firmar un acord, "Les Capitulacions de Santa Fe". Va marxar a Palos de la Frontera (Huelva), per preparar el viatge.

Mentrestant, els reis, van expulsar a tots els jueus del Regne. Aquestes mesures ja s'havien pres a França i Anglaterra. Amb aquesta mesura, es ven omplir les arques reials amb els bèns confiscats als jueus, i hi va haver una sola religió a Espanya: la católica.

El 23 de maig de 1492, els veins de Palos de la Frontera, van ser convocats a l'esglèsia parroquial San Jorge, per escoltar l'ordre reial d'ajudar a Colón als preparatius del seu viatge.Amb ell, sempre el va estar ajudant Juan Pérez, aquell qui va convèncer a la reina per a que el rebés. Va elegir dues carabel·les La Pinta i La Niña, i una nau capitana, la Santa Maria.Però, la sortida es va retrasar tres mesos, per dos motius:
  • L'expulsió dels jueus, es va realitzar principalment des de Palos
  • Era difícil reclutar a gent per a l'empresa, ja que era molt arriesgada.
Al final, va aconseguir 90 tripulants.

La tarda del 2 d'agost de 1492, quan l'últim vaixell amb jueus va abandonar Espanya, la gent va embarcar a La Pinta, La Niña i la Santa Maria. Al dia següent van deixar anar les amarres i va llevar àncores. La seva primera escala van ser las Canàries per a poder reparar el timó de la Pinta i van substituirles veles triangulars ( llatines ) de la Niña per veles quadrades, més aptes pels vents oceànic, anomenats alisi de nord-est. Els quals bufaven en la direcció que interessava a Colón per arribar a Cipango (Japó).

Mentre es preparaven les naus, va recordar algunes històries que havia escoltat: alguns pescadors de El Hierro, la illa més allunyada de les Canàries, deien haver vist terra al oest, i a les Azores, també deien que a les seves platges arribaven extranys arbres i cadàvers humans molt diferents a nosaltres.

El 6 de setembre, quan ja s'havien fet totes les reparacions, es van endinsar a l'oceà Altàntic. El rei de Portugal (qui havia rebutjat la seva petició) temia que Colón tingués raó i va enviar tres naus per fer-lo presoner, però els van evitar.

Per a que la tripulació no es desanimés pensant que el trajecte era massa llarg, va decidir dur a terme dos comptes del recorregut: la autèntica, que guardava en secret, i la fingida, que era la que transmitia a la tripulació. El 10 de setembre, per exemple, van navegar 70 llegües, però Colón va dir a la tripulació que havien sigut 48.

PRIMERA HORA A BORD:
Quan sortia el Sol, resaven les oracions del matí, i ingerien un esmorzar a base de pa, alls i formatges. Després sempre havia alguna cosa a fer: mantindre la coberta neta, reparacions a les naus,...
Les llavors més fatigoses es realitzaven acompanyades d'una cantinela, primer entona un solista i després repeteixen la resta a cor.
Per a que el vaixell estigués atés les vint-i-quatre hores, s'establien guardies de quatre hores.Però els dies de tempesta ningú descansava.
Cada mitja hora, un grumet donava la volta a un rellotge de sorra ( anomenta ampolleta ), i cantava una pregària. Als relleus, els oficials es comuniquen el rumb els uns als altres, i revisaven els càlculs de velocitat.
Com no hi havien roba de mariner a aquella època, cadascú es vestia com podia. Els capitans, tenien un elegant vestit per ocasions especials. Però, durant molts dies duien la mateixa roba.

ÚLTIMA HORA A BORD:
Al mig dia, si el treball i el mar ho permitien, es cuinava sobre la coberta, el qual era l'únic àpat calent del dia. Els mariners rellevats, dormien a un racó de la coberta.Algunes estones, algú tocava la flauta o el llaüt, altres jugaves d'amagats (els naipes i els daus estaven prohibits perquè provocaven baralles).
Quan el Sol es ponia, es cantava el Salve Regina.


Presagis:

El 13 de setembre, les agulles de la brúixola van reflexar una desviació magnètica al nord-est. Causada per la proximitat amb l'Estrella Polar i el meridià magnètic zero.

Dos dies després van veure caure un ram de foc (un meteòrit, tot i que no es coneixien).

Al dia següent, va aparèixer al mar un mant de plantes verdes, a la qual els mariners temien encallar. Ningú sabia que era un bosc flotant, ara anomenat mar dels Sargassos.


El 12 d'octubre de 1492, van arribar a Watling, una de les illes Bahames, tot i que Colom la va anomenar San Salvador.
Primer, van reclutar alguns indis per a que els servissin d'interprets ja que els van ensenyar el castellà.
Així, Colom va aprendre les paraules "huracán", "maíz", "hamaca", "barbacoa", "tabaco", "cacique" i "canniba" uns guerrers que sembraven temor a aquella regió.

Colón va pensar que els indis eren gent mansa, aptes per a tornar-se al cristianisme. I, com vivien despullats i eren pobles pobre, l'únic or que va aconseguir amb trueque era el que duien al nas i les orelles.

Segons els indis, l'or provenia d'un lloc anomenat Cibao, que Colom va confondre amb Cipango. Amb la búsqueda de Cipango, van trobar noves illes que van anomenar: Juana (Cuba), La Espanyola (Haití i República Dominicana) i Tortuga.

Van estar diversos mesos explorant aquelles terres, la Nit de Nadal de 1492, la Santa Maria va encallar a uns esculls, i amb les seves restes, es va construir el refugi de Natividad: La primera colònia europea al Nou Mòn. Trenta set homes es van quedar amb la missió de buscar or.

El 24 de febrer de 1493, van iniciar el viatge de tornada. Quan eren a prop de Lisboa, un temporal va estar a punt de fer-los naufragar. Quan eren a Espanya, van fer una entrada a Barcelona, després de fer-la a Sevilla.

Tot i que no duia molt d'or, va portar molts maravelles del Nou Mòn com: com tomàquet, patata, blat,cacau, cacauet, pebrot, xirimoia, pinya, alvocat, mànec, vainilla, tabac, quinina i cautxú.


Finalment, els reis van colmar de favors a Colón i van batejar als indis que anaven amb ell. Ja preparaven el segon viatge ....




ANTONIO GIL






Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada